Emergence and expansion of differential object marking in the diachrony of Catalan language
Abstract
The existence of differential object marking (DOM) is well established for several Romance languages and varieties, like Spanish and Romanian, where its use extends to several types of direct objects (DOs). For other languages in the Romance family, such as Catalan, DOM is often considered absent, except for personal pronouns and a few other cases –at least from the perspective of normative grammar. However, in most varieties of Catalan, MDO is found with human DOs generally, including proper names, definites and indefinites, and even occasionally extends to bare plurals or inanimates. While one may initially assume that this is the result of Spanish influence, it may actually be the case that such instances arose, at least partially, from the internal evolution of Catalan. Crucially, instances of DOM were remarkably abundant in Old Catalan, although this has gone quite unnoticed. That is, instances of DOM with proper names and human noun phrases (in addition to personal pronouns) are found in earlier Catalan texts, reaching 50% of occurrences in some texts. The aim of this paper is to offer an account del emergence and development of DOM in the diachrony of Catalan, showing the commonalities with neighboring Spanish, as well as the important differences that distinguish these two languages. We achieve this through a large corpus study which is based on the Corpus Informatitzat del Català Antic and comprises the period from the first written texts to the 16th century.
Keywords
Catalan, Diachrony, Syntax, Differential object marking, Corpus linguisticsReferences
ADELL, Marc V. (1994): «Problemàtica de l’acusatiu preposicional en català: Notes al voltant de Roís de Corella», en Miscel•lània Germà Colón. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. 1, pp. 93-109.
AISSEN, Judith L. (1999): «Markedness and Subject Choice in Optimality Theory», Natural Language and Linguistic Theory, 17, pp. 673-711.
AISSEN, Judith L. (2003): «Differential object marking: iconicity vs. economy», Natural Language and Linguistic Theory, 21, pp. 435-483.
ALBAREDA, Cristina (2009): Les variants al•lomòrfiques de la preposició 'a' en algunes varietats del català: descripció i anàlisi. Tesis de máster. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona – Universitat de Barcelona.
BOSSONG, Georg (1991): «Differential object marking in Romance and beyond», en Dieter Wanner y Douglas A. Kibbee (eds.), New Analyses in Romance Linguistics. Amsterdam: John Benjamins, pp. 43-170.
BOSSONG, Georg (1998): «Le marquage différentiel de l’objet dans les langues d’Europe», en Jack Feuillet (ed.), Actance et Valence dans les langues d’Europe. Berlín: Mouton de Gruyter, pp. 193-258.
CABANES, Vicent (1994): «Anàlisi de la construcció d’objecte directe de persona en català (segles XIII-XVI): estudi del sintagma article + substantiu», Miscel•lània, 94, pp. 77-136.
CABANES, Vicent (1995): «Anàlisi de la construcció d'objecte directe de persona en català (segles XIII-XVI): estudi del nom propi», A Sol Post, 3, pp. 47-89.
CARO REINA, Javier (2020): «Differential object marking with proper names in Romance languages», en Luise Kempf, Damaris Nübling y Mirjam Schmuck (eds.), Linguistik der Eigennamen, (Linguistik, Impulse & Tendenzen). Berlín: Mouton de Gruyter, pp. 225-257.
CICA = Corpus Informatitzat del Català Antic, Joan Torruella (dir.), elaborado con Manuel Pérez Saldanya y Josep Martines. www.cica.cat [Consulta: 2017-2020].
COMPANY, Concepción (2002): «Grammaticalization and category weakness», en Ilse Wischer y Gabriele Diewald (eds.), New Reflections on Grammaticalization. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins, pp. 201-215.
COMRIE, Bernard (1989): Language Universals and Linguistic Typology. Chicago: University of Chicago Press.
DALRYMPLE, Mary y Irina NIKOLAEVA (2011): Objects and information structure. Cambridge: Cambridge University Press.
DIEZ, Friedrich (1844): Grammatik der romanischen Sprache. Bonn: Webber.
DIXON, Robert. M. W. (1979): «Ergativity», Language, 55, 59-138.
DCVB = ALCOVER, Antoni M. y Franscesc de Borja. MOLL (1930-1962) Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Palma de Mallorca: Moll. https://dcvb.iec.cat [Consulta: 2017-2020].
EGIDO, Mª. Cristina (en este volumen): «Variación diatópica en documentos notariales del s. XVII: asturleonés y aragonés», en Miriam Bouzouita y Antoine Primerano (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Corpus Diacrónicos en Lenguas Iberorrománicas (CoDiLI5). Scriptum Digital, 8, pp.
ESCANDELL-VIDAL, Victoria (2007a): «Topics from Ibiza: Differential object marking and clitic dislocation», en Georg Kaiser y Manuel Leonetti (eds.), Definiteness, specificity and animacy in Ibero-Romance languages. Konstanz: Universität Konstanz, pp. 23-43.
ESCANDELL-VIDAL, Victoria (2007b): «Acusatiu preposicional i dislocació amb clític», Caplletra, 42, pp. 185-218.
ESCANDELL-VIDAL, Victoria (2009): «Differential object marking and topicality. The case of Balearic Catalan», Studies in Language, 33, 4, pp. 832-885.
FABRA, Pompeu (1912): Converses filològiques. Reproducidas en Jordi Mir y Joan Solà (dirs.) (2010): Pompeu Fabra, Obres completes, vol. 7: Converses filològiques. Barcelona/València/Palma: Institut d’Estudis Catalans/Enciclopèdia Catalana/Proa/Tres i Quatre/Moll.
FABRA, Pompeu (1918 [1933]): Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
GIEC = Institut d’Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
HEINE, Bernd y Tania KUTEVA (2003): «On contact-induced grammaticalization», Studies in Language, 27(3), pp. 529-572.
HEINE, Bernd y Tania KUTEVA (2010): «Contact and Grammaticalization», en Raymond Hickey (ed.), The Handbook of Language Contact. Oxford: Blackwell, pp. 86-105.
HUALDE, José Ignacio (1992). Catalan. Londres: Routledge.
IEMMOLO, Giorgio (2010). «Topicality and differential object marking: evidence from Romance and beyond», Studies in Language, 34, 2, pp. 239-272.
LA FAUCI, Nunzio (1988): Oggetti e soggetti nella formazione della morfosintassi romanza. Pisa: Giardini.
LA FAUCI, Nunzio (1997): Per una teoria grammaticale del mutamento morfosintattico. Dal latino verso il romanzo. Pisa: ETS.
LACA, Brenda (2006): «El objeto directo. La marcación preposicional», en Concepción Company (dir.): Sintaxis historica del español. Primera parte: La frase verbal. Mexico: Fondo de cultura económica/Universidad Nacional Autónoma de México, t. 1, pp. 423-475.
LEDGEWAY, Adam (2009): Grammatica diacronica del napoletano. Tübingen: Max Niemeyer Verlag.
LEONETTI, Manuel (2008): «Specificity in clitic doubling and in differential object marking», Probus, 20, pp. 33-66.
LÓPEZ, Luis (2012): Indefinite objects: scrambling, choice functions and differential marking. Cambridge (Massachusetts)/London (England): MIT Press.
MEIER, Harri (1947): «O problema do acusativo preposicional no catalão», Boletím de Filología, 8, pp. 237-260.
MEIER, Harri (1948): «Sobre as origens do acusativo preposicional nas línguas românicas», en Harri Meier (ed.), Ensaios de Filologia Românica. Lisboa: Edição da ‘Revista de Portugal’, pp. 115-164.
MESTRES, Josep M., Joan Costa, Mireia Oliva, Ricard Fité (1995): Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos. Vic/Barcelona: Eumo/Universitat de Barcelona/Universitat Pompeu Fabra/Associació de Mestres Rosa Sensat.
MOLL, Francesc de Borja (1975): Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears. Palma de Mallorca: Moll.
NAESS, Ashild (2004): «What markedness marks: the markedness problem with objetos directos», Lingua, 114, pp. 1186-1212.
PENSADO, Carmen (1995): «El complement directo preposicional: estado de la cuestión y bibliografía comentada», en Carmen Pensado (ed.), El complemento directo preposicional. Madrid: Visor Libros, pp. 11-59.
PERERA I PARRAMON, Joan (1986): «Contribució a l’estudi de les preposicions en el Tirant lo Blanch (primera part)», Llengua & Literatura, 1, pp. 51-109.
PINEDA, Anna (2018): «Acostament al marcatge diferencial d’objecte als inicis del català modern», eHumanista/IVITRA 14 (volumen temático Gramàtica del Català Modern (1601-1833)), pp. 570-596.
PINEDA, Anna (2019): «Aspectes de la transivititat en el català modern», Caplletra, 66, pp. 207-236.
PINEDA, Anna (2020): «La (in)transitivitat en Fabra: Aspectes clau», en Josep Murgades, Eloi Bellés y Neus Nogué (eds.), Fabra, a la Universitat i de la Universitat. Barcelona: Edicions UB, pp. 139-165.
PINEDA, Anna (en prensa a): «El complement directe. El marcatge diferencial d’objecte», en Josep Martines, Manuel Pérez Saldanya y Gemma Rigau (eds.), Gramàtica del català antic. John Benjamins.
PINEDA, Anna (en prensa b): «El complement directe. Aspectes de la transitivitat», en Josep Martines, Manuel Pérez Saldanya y Gemma Rigau (eds.), Gramàtica del català antic. John Benjamins.
PINEDA, Anna (en prensa c): «The development of DOM in the diachrony of Catalan: (dis)similarities with respect to Spanish», en Johannes Kabatek, Philipp Obrist y Albert Wall (eds.): New reflections on DOM in Spanish, Catalan and beyond. Berlín: De Gruyter.
ROEGIEST, Eugeen (1979): «A propos de l’accusatif prépositionnel dans quelques langues romanes», Vox Romanica, 38, pp. 37- 54.
ROHLFS, Gerard (1971): «Autour de l’accusatif prépositionnel dans les langues romanes», Revue de Linguistique Romaine, 35, pp. 312-327.
ROHLFS, Gerard (1973): «Panorama de l’accusatif prépositionnel en Italie», Studii și Cercetari Lingvistice, 24, pp. 617-621.
ROSSELLÓ, Joana (2002): «El SV, I: Verb i arguments verbals», en Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró y Manuel Pérez Saldanya (eds.), Gramàtica del català contemporani, Barcelona: Empúries, vol. 2, pp. 1853-1949.
RUAIX, Josep (1985): El català/2. Morfologia i sintaxi. Moià: Ruaix.
SALVADOR, Vicent y Manel PÉREZ SALDANYA (1993): «Transitivité et interférence linguistique: la construction A + complément d’objet direct en espagnol et en catalan», Contrastes. Revue de linguistique contrastive, mayo, pp. 39-67.
SANCHO CREMADES, Pelegrí (1995): La categoria preposicional. València: Universitat de València.
SANCHO CREMADES, Pelegrí (2002): «La preposició i el sintagma preposicional», en Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró y Manuel Pérez Saldanya (eds.), Gramàtica del català contemporani, Barcelona: Empúries, vol. 2, pp. 1749-1768.
SILVERSTEIN, Michael (1976): «Hierarchy of features and ergativity», en Robert M. W. Dixon (ed.), Grammatical categories in Australian languages. Canberra: Australian Institute of Aboriginal Studies, pp. 112-171.
SOLÀ, Joan (1994): Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries.
SOLER, Abel (2017): «Enyego d’Àvalos, autor de Curial e Güelfa», Estudis Romànics, 39, pp. 137-165.
SORNICOLA, Rosanna (1997): «L’oggetto preposizionale in siciliano antico e in napoletano antico: considerazioni su un problema di tipologia diacronica», Italienische Studien, 18, pp. 66-80.
SORNICOLA, Rosanna. (2011): «Romance linguistics and historical linguistics: reflections on synchrony and diachrony», en Martin Maiden, John Charles Smith y Adam Ledgeway (eds.), The Cambridge History of Romance Languages. Cambridge: Cambridge University Press, vol. 1, pp. 1-49.
TODOLÍ, Júlia (2002): «Els pronoms», en Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró & Manuel Pérez Saldanya (ed.), Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, vol. 2, pp. 1337-1433.
TORREGO, Esther (1998): The dependencies of objects. Cambridge (Massachusetts): MIT Press.
VON HEUSINGER, Klaus & Georg KAISER (2005): Affectedness and Differential Object Marking in Spanish, Morphology, 21, pp. 593-617.
WHEELER et al. = WHEELER, Max, Alan YATES y Nicolau DOLS (1999): Catalan: A Comprehensive Grammar. London/New York: Routledge.
Published
Downloads
Copyright (c) 2020 Anna Pineda
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 International License.
