Trameses

Directrius per a l’autor/a

1. Introducció

Els treballs s’enviaran en format Reach Text Format (rtf), OpenOffice Writer (odt) o Microsoft Word (doc) a través del lloc web de la revista. Per fer-ho, cal estar registrat com a autor, entrar amb el nom d’usuari i contrasenya i fer una tramesa nova. En cas de no estar registrat, ho podeu fer a https://scriptum.uab.cat/user/register. Si calgués enviar una versió corregida del treball, també es farà servir el lloc web de la revista en el mateix espai obert per a la versió inicial. No l’envieu com si fos un nou article. Per a qualsevol dubte o aclariment, podeu posar-vos en contacte amb la revista a l’adreça: joan.torruella@uab.cat.

L’extensió dels textos no té límit per als articles de recerca i és de 5 pàgines com a màxim per a les ressenyes. Les pàgines aniran sense numerar.

La llengua dels articles pot ser qualsevol de les llengües romàniques o l’anglès.

2. Característiques generals del format

 El cos de l’article haurà de complir les normes de presentació següents:

• Format: A4
• Marges: 3 superior; 2,5 inferior; 3 esquerre; 2,5 dret
• Font: Calibri
• Mida: 12 p.
• Mida del cos del resum: 10 p.
• Interlineat: simple
• Sense separació entre paràgrafs
• Tot el text justificat
• La primera línia dels paràgrafs s’ha de sagnar 1 cm, excepte el primer paràgraf després d’un títol.
  

3. Encapçalament i peu de pàgina

Les capçaleres i els peus de pàgina els posaran els editors.

4. Títol de l’article

Abans del títol de l’article cal deixar 3 línies en blanc.

El títol de l’article apareixerà en primer lloc, en Calibri, 14 p., rodona, negreta i centrat.

Entre el títol i l’autor cal deixar una línia en blanc.

A la línia següent s’escriurà el nom de l’autor en Calibri, 12 p., versaleta i centrat.

En una altra línia a part s’escriurà el nom de la institució a què pertany l’autor en Calibri, 12 p. i cursiva.

A la línia següent s’anotarà l’adreça del correu electrònic de l’autor en Calibri, 12 p. i centrat.

A la línia següent hi ha d’anar el número d’identificació ORCID.

Si hi ha més d’un autor, el nom de la institució anirà a la mateixa línia que l’autor entre parèntesis; l’adreça de correu electrònic anirà just a la línia inferior, i a la línia següent, el número d’identificació ORCID.

Entre els noms del diferents autors hi ha d’haver una línia en blanc.

5. Resum – Paraules clau / Abstract – Keywords

5.1. Resum – Paraules clau

Després del número ORCID s’han de deixar dues línies en blanc abans de l’apartat Resum.

El títol Resum anirà en negreta, versaleta, 10 p. i justificat a l’esquerra. En una línia a part, es posarà el text del resum en lletra rodona de 10 p. i amb alineació justificada.

A la línia immediatament inferior s’inclourà el títol Paraules clau, en versaleta, negreta,  10 p., justificat, seguit de dos punts i les paraules clau, en rodona, 10 p., i amb alineació justificada. Aquest paràgraf serà “Paràgraf anterior: 0,6”.

Les paraules clau en llengües romàniques començaran amb minúscula, i en anglès, amb majúscula. Se separaran entre elles amb un punt i coma.

5.2. Abstract – Keywords

Tot seguit, després d’una línia en blanc, s’afegirà el títol Abstract (negreta, versaleta, 10 p. i justificat a l’esquerra). En una línia a part, el text de l’abstract en anglès, en lletra rodona de 10 p. i amb alineació justificada.

A la línia immediatament inferior s’inclourà el títol Keywords (negreta, versaleta, 10 p. i justificat a l’esquerra), seguit de dos punts i les paraules clau en anglès (rodona, 10 p. i amb alineació justificada). Aquest paràgraf serà “Paràgraf anterior: 0,6”.

Les Keywords en anglès començaran amb majúscula.

IMPORTANT: Per homogeneïtzar les informacions sobre aquest contingut, fixeu-vos en les «paraules clau» que ja es troben a la revista: https://scriptum.uab.cat/scriptum/keywords.

Si és possible, utilitzeu una de les que ja estan registrades a la revista i, si no hi fos, creeu-ne una de nova.

En el cas de centrar l’article en una obra concreta, com a paraula clau es posarà només el títol de l’obra (ex. «la variación en el Fuero de Baeza» = «Fuero de Baeza»).

6. Traducció del títol a l’anglès

Es facilitarà la traducció del títol en anglès i es col·locarà sota les paraules clau en llengua romànica, deixant d’espai dues línies en blanc abans i una després.

Aquest títol apareixerà en rodona, negreta, mida 12 p. i centrat.

7. Títols a l’interior del text

No hi haurà apartats sense numerar (excepte Bibliografia i Annex) o numerats amb 0. El primer apartat ha d’anar numerat amb 1.

Als títols no es posa punt al final.

Els títols en versaletes també han de començar en majúscula.

Els títols de qualsevol nivell van sense sagnar ni tabular i justificats pel marge esquerre.

Quan a l’inici d’un apartat només hi ha un títol, abans d’aquest cal deixar 2 línies en blanc i després, 1 línia en blanc.

Quan a l’inici d’un apartat hi ha més d’un títol consecutiu, només cal deixar l’espai corresponent abans del primer. Abans de cada títol de nivells successius no s’ha de deixar una línia en blanc.

Si hi ha més de quatre nivells (fet no recomanable), el format serà el mateix que el del quart nivell.

8. Tipografia

Les cometes es reservaran per a les citacions textuals.

S’usaran les cometes baixes («...») com a principals i les cometes altes (“...”) com a secundàries.

En els textos en anglès s’utilitzaran les cometes altes.

Quan es vulgui presentar el significat d’una paraula, s’indicarà mitjançant cometes simples (‘...’).

Es distingirà entre guió llarg (—) i guió (-) segons els usos normatius (vegeu l’apartat Puntuació).

S’usarà la cursiva per a paraules o frases que siguin objecte d’estudi dins de l’article, o estiguin emprades en sentit terminològic o metalingüístic.

També es farà servir la cursiva per a paraules o expressions alienes a l’idioma de l’article.

Els ètims llatins s’han d’escriure en versaletes.  

Els segles i els números dels noms de reis també s’escriuran en versaleta (si es vol, es poden augmentar un punt).

Tots els números romans (p. e. noms de manuscrits, noms d’actes de congressos) s’escriuran en versaletes (si es vol, es poden augmentar un punt).

9. Puntuació

Els guions de tipus parentètic que emmarquen incisos seran guions llargs (—) (Codi: Alt + Ctr + -teclat numèric).

Els guions emprats en els prefixos o sufixos seran curts (-).

En els parells en oposició o equivalència no s’introduirà espai entre la barra i els termes en qüestió: judici/sentència.

Si es fan servir els signes + o → s’introduirà espai entre els termes que se sumen o es relacionen, respectivament (haver de + infinitiu, segle xiii → Edat mitjana).

En els milers, els anys no porten ni punt ni espai, però les xifres sí (any 2022, 2.022 euros).

10. Abreviatures

Les abreviatures equivalents als títols d’algunes obres s’han d’assenyalar en cursiva i majúscula (DRAE, DCVB, TMILG).

Les abreviatures llatines es marcaran en cursiva i minúscula (vid., ibid., et al., c., cfr.).

Pel que fa a les abreviatures, s’utilitzaran les habituals en cada llengua. Per al català es faran servir les abreviatures següents:

• article citat = art. cit.
• capítol(s) = cap
• circa = ca.
• columna(es) = col.
• compareu = comp.
• confronteu = cfr.
• diversos autors = d. a.
• edició(ns) = ed.
• editorial = ed.
• editor(s) = ed.
• en l’obra = apud
• et alii = et al.
• fascicle(s) = fasc.
• foli(s) = fol.
• ibidem = ibid.
• idem = id.
• loco citato = loc. cit.
• manuscrit(s) = ms.
• número(s) = n.
• opus citatum o obra citada = op. cit.
• pàgina(es) = p.
• per exemple = p. e. / p. ex.
• següent(s) = seg.
• tom(s) = t.
• traducció = trad.
• vegeu = v. / vid.
• volum(s) = vol.

En els textos en espanyol, si l’abreviatura inclou alguna lletra volada, el punt es col·loca davant d’aquesta: D.ª,  1.º, M.ª.

11. Citacions

11.1. Citacions curtes

Si la citació és de tres línies o menys, va dins del text (amb el mateix cos i tipus de lletra), entre cometes baixes (« ») i amb la referència a l’autor després de les cometes.

• esta función se ha ampliado desde el desarrollo de la Web a la «búsqueda expandida o la asistencia en la indización automática» (Martínez Tamayo i Méndez 2015: 68).

Les cometes altes (“ ”) s’utilitzaran per marcar citacions dins de les citacions.

11.2. Citacions llargues

Si les citacions són més llargues de tres línies, van en un paràgraf independent (amb una línia en blanc davant de la citació i una altra darrere), sense cometes, sagnat tot 1 cm a la banda esquerra, amb lletra Calibri, 11 p., interlineat senzill i amb la referència al final de la citació abans del signe de puntuació.

Les supressions de text en una citació s’indicaran mitjançant tres punts entre claudàtors […]. No caldrà indicar amb claudàtors ni punts suspensius les omissions al principi i al final de la citació.

No es posarà punt al final de la citació, sinó que anirà darrere de la referència de l’obra.

Les citacions en llengües romàniques o en anglès no es tradueixen. 

11.3. Citacions a les notes

Quan les citacions es troben en una nota a peu de pàgina es procedirà com si fos una citació curta en el text.

12. Notes

12.1. Notes a peu de pàgina

Totes les notes aniran a peu de pàgina i numerades amb xifres aràbigues consecutives.

Les notes aniran en paràgrafs senzills, justificats a la dreta i amb sagnia francesa de 0,25 cm a l’esquerra.

El cos del text ha de ser Calibri, 10 p.

No hi haurà separació de marca de paràgraf ni doble espai entre diferents notes.

S’evitarà l’ús de les notes per indicar referències bibliogràfiques, ja que aquestes han d’anar incloses en l’apartat Bibliografia, tal com s’indica més avall.

Exemple:

• ¹ Anteriorment hem estudiat les explicacions de les veus que Vandelvira entenia que eren pròpies de picapedrers. Vegeu Herráez Cubino (en premsa).
• ² Les dades que s’exposen a continuació procedeixen de la informatització de la informació referida als lemes Diccionario (no s’han tingut en compte les paraules contingudes als apartats de derivats i compostos).

12.2. Remissions a les notes a peu de pàgina

Les remissions a les notes a peu de pàgina s’han d’indicar mitjançant números volats i han de quedar sempre abans de qualsevol signe de puntuació (exemple: «lingüística¹. Els diccionaris...»).

13. Exemples

Els exemples s’escriuran en Calibri, 11 p. i sagnats 1 cm a dreta i esquerra.

Les paraules que es vulguin destacar es marcaran en cursiva.

Els exemples s’ordenaran mitjançant números aràbics entre parèntesis: (1), (2), (3), etc., i amb una numeració consecutiva, és a dir, no es reinicialitzarà a l’inici de cada apartat. Si cal, es poden agrupar diversos exemples sota un mateix nombre fent servir lletres:

• (2)  a. exemple
         b. exemple
         c. exemple

Els exemples que presentin força extensió hauran de situar-se en un paràgraf a part (amb una línia en blanc al davant i una altra al darrere), sagnats 1 cm, Calibri, 11 p. i interlineat senzill.

14. Enumeracions o llistes

S’han de seguir les indicacions de format dels exemples, però el text ha de ser de 12 p.

Es poden utilitzar números, lletres o guions llargs, però NO vinyetes.

15. Imatges, gràfics i taules

Els gràfics, imatges, etc. han d’anar centrats.

Si és possible, s’acompanyaran d’un peu on es descriurà el contingut del gràfic o de la imatge, precedit de la paraula «Figura», «Taula», «Gràfic», etc., i el número d’imatge o gràfic que correspongui.

Aquest peu ha d’anar en Calibri, 10 p. i centrat respecte de la imatge o el gràfic que acompanya. El peu se separarà de la imatge o gràfic amb un marge amb el paràgraf anterior de 0,6.

Es deixarà una línia en blanc abans de la imatge o gràfic per separar-lo del text. També es deixarà una línia en blanc després del peu d’imatge.

16. Bibliografia

16.1. Referències a la bibliografia dins del text

Les referències a la bibliografia han d’aparèixer al text entre parèntesis, si el nom de l’autor no forma part del discurs, i esmentades pel sistema autor(s), any de publicació i, si escau, la(les) pàgina(es). Entre l’autor i l’any no hi va coma. Si el nom de l’autor forma part del discurs, només es posarà entre parèntesis l’any i, si escau, les pàgines. En cas que siguin diverses les referències que han d’aparèixer entre parèntesis, se separaran mitjançant punt i coma i s’ordenaran cronològicament de la més antiga a la més recent.

Si la citació comprèn diverses pàgines, es donarà el número de la pàgina inicial i el de la final separades per un guió: (Corpes Pastor 1997: 53-65).

El número de pàgina no s’inclou si la referència és tota l’obra: (Clavería 2004).

Quan aquestes referències apareguin al final d’un període, la puntuació ha d’anar després de la referència.

Quan la referència faci referència a una nota, es posarà el número d’aquesta a continuació de la pàgina: (Tovar 1987: 43, n. 3).

Si hi ha més d’una referència del mateix autor i any es posarà darrere de l’any a, b, c... per ordre alfabètic del títol de la referència. Per exemple, Varela (1990a); Varela (1990b). Si se citen al mateix lloc, no es repeteix el nom de l’autor ni l’any: Varela (1990a i b)

Si se cita una referència bibliogràfica encara no publicada, cal posar «en premsa» al costat del cognom de l’autor, entre parèntesis: Company (en premsa).

Les pàgines web se citaran sense angles i mantenint l’hipervincle.

Les remissions a les entrades dels repertoris lexicogràfics s’indicaran de la manera següent: (Alemany 1917: s. v. filologia). Si es tracta d’un diccionari sense autor, s’escriurà la sigla de l’obra (DRAE 2001: s. v. casa).

Exemples:

• En aquest aspecte, el DECH es troba en la mateixa línia que els tractats de formació de paraules i gramàtiques històriques tradicionals com els de Hanssen (1913), Alemany Bolufer (1920), entre d’altres.
• Cotarelo Mori (1914: 111-114) ha recollit les dades bibliogràfiques que, en els primers anys de redacció del Diccionari, van fer arribar alguns acadèmics a la Secretaria de la Corporació.
• Així, els compostos sintagmàtics són el tipus de compostos que s’aproximen més a la sintaxi (Selkirk 1982: 34; Varela 1990: 45).

 16.2. Bibliografia final

L’epígraf relatiu a la bibliografia s’anomena «Referències bibliogràfiques» i anirà sense numerar, en versaleta i sagnat com els altres títols.

Si es creu oportú, es pot distingir entre «Referències bibliogràfiques» i «Fonts bibliogràfiques».  En aquest cas, els dos apartats aniran sota un apartat superior titulat «Bibliografia» (en versaletes, negreta i Calibri, 12 p.). Si hi ha els dos apartats, sota l’epígraf «Bibliografia» es posaran primer les «Fonts bibliogràfiques» i després les «Referències bibliogràfiques» (en rodona, negreta i Calibri, 12 p.).

Les referències bibliogràfiques han d’aparèixer al final de l’article i han de ser en Calibri, 11 p., interlineat senzill i sagnia francesa d’1 cm.

La llista de referències bibliogràfiques inclourà únicament les obres que s’hagin citat al treball.

L’ordre de les obres esmentades serà alfabètic.

En cas d’haver vàries obres del mateix autor, es repetirà el nom d’aquest i les referències es llistaran en ordre cronològic.

Si un autor posseeix títols com a autor únic i en col·laboració, en primer lloc es posaran tots els textos dels quals sigui l’únic autor i, a continuació, els que siguin en col·laboració, tots dos per ordre cronològic.

En cas que un mateix autor publiqui dos o més treballs en un mateix any, s’inclourà, després d’aquest any i sense cap espai de separació, una lletra minúscula (a, b, c, etc.). Exemple: Álvarez de Miranda, Pedro (2002a)

Els noms de pila dels autors han d’aparèixer complets i no s’han de reduir a la lletra inicial.

16.3. Referències bibliogràfiques

16.3.1. Llibres

Cognom, Nom (any): Títol de l’obra, volum, tom. Ciutat: Editorial, edició (Col·lecció, número).

1. Els cognoms —només es consignaran els dos cognoms en cas que sigui necessari (p. e. Sánchez Lancis, Martínez Alcalde, etc.)— van en versaleta, però la primera lletra sempre en majúscula. Després del cognom es posa una coma i el nom sencer de l’autor (si es coneix) en lletra rodona.
   Si el primer cognom inclou la preposició «de» (p. e. Álvaro Sebastián Octavio de Toledo y Huerta), aquesta s’ordenarà al costat del primer cognom: Octavio De Toledo y Huerta, Álvaro Sebastián. Aquest criteri és vàlid per a tot tipus de publicació.
   Quan hi ha més d’un autor, el primer apareix en l’ordre Cognom, Nom, però els següents han d’aparèixer en l’ordre Nom, Cognom. El nom va sempre en lletra rodona i el cognom, en versaletes. Entre el penúltim autor i el darrer s’ha de posar la conjunció coordinada copulativa (esp. «y», cat. «i», gal. «e», port. «e», fr. «et», it. «e», ang. «and»). Es procedeix de la mateixa manera si només hi ha dos autors.
   Quan sigui necessari, després del nom dels editors o de l’editor cal afegir «(ed.)» abans de la data. El nom i el cognom de l’editor van en aquest ordre i en rodona.
   
   
2. Entre parèntesis figura l’any de publicació, seguit d’una lletra en cas que se citin diverses obres del mateix autor i any. Si es considera oportú, després de l’any de l’edició consultada s’especifica l’any de l’original entre claudàtors: Correas, Gonzalo (1954 [1625]): Art de la llengua espanyola castellana. Madrid: CSIC.
   
   
3. Títol complet de l’obra en cursiva. L’any i l’obra se separen mitjançant dos punts. Si el títol de l’obra és en anglès, les inicials de totes les paraules que el componen (excepte les preposicions i les conjuncions) han d’anar en majúscules. Aquest procediment se seguirà també per als títols d’articles i capítols de llibre.
   
   
4. Després del títol, apareixerà (si cal) el tom o volum abreujats «t.» o «vol.».
   
   
5. El nom de la ciutat de publicació anirà precedit d’un punt i seguit. Després ha d’aparèixer el nom de l’editorial precedit de dos punts.

Exemples:

• D. a. (1993): Diccionario de literatura española. Ricardo Gullón (dir.). Madrid: Alianza.
• Buenafuentes, Cristina (2003): Estudio diacrónico de las formaciones compuestas en español. Procesos de gramaticalización y lexicalización. Barcelona: Bellaterra. [Projecte de recerca inèdit.]
• Greenberg, Joseph (ed.) (1978): Universals of Human Language, 4 vol. Stanford: Stanford University Press.
• Hanssen, Federico (1913): Gramática histórica de la lengua castellana. Ed. facsímil. Buenos Aires: El Ateneo.
• Hock, Hans Henrich (1991): Principles of Historical Linguistics. Berlín: Mouton de Gruyter.
• Moreno Garbayo, Justa (1999): La imprenta en Madrid (1626-1650) [Materiales para su estudio e inventario]. Edició, introducció i índexs per Fermín de los Reyes Gómez. 2 vol. Madrid: Arco/Libros.
• Ruiz, Juan (1343?): Libro del buen amor. Alberto Blecua (ed.). Madrid: Cátedra, 1992.
• Traugott, Elisabeth Closs i Bernd Heine (1991): Approaches to Grammaticalization, 2 t. Amsterdam: Benjamin.

16.3.2. Articles en revistes

Cognom, Nom (any): «Títol de l’article», Revista, volum, tom, número, p.

Per citar els articles cal seguir les normes exposades abans i tenir en compte les excepcions següents:

1. El títol de l’article ha d’anar en lletra rodona i entre cometes baixes i seguit d’una coma.
   
   
2. Al final cal detallar les pàgines corresponents a l’article.

Exemples:

• Corriente, Federico (1996): «Los arabismos del portugués», Estudios de dialectología norteafricana y andalusí, 1, p. 5-86.
• Pérez Goyena, Antonio (1922): «Contribución de los jesuítas al Diccionario de Autoridades», Razón y Fe, 63, 1, p. 458-481.

16.3.3. Articles en obres col·lectives

Quan l’article o fragment esmentat estigui dins d’una obra, es posarà després del títol de l’article la preposició «en» en espanyol o la corresponent a la llengua en què s’escrigui l’article, i després tots els autors o editors de l’obra de la manera següent: Nom (en lletra rodona), Cognom (en rodona); entre el penúltim autor i el darrer, també s’hi ha de posar la conjunció «i» o la corresponent a la llengua en què s’escrigui l’article.

• Givón, Talmy (1971): «Historical syntax and synchronic morphology: An archaeologist’s field trip», a Papers from the 7th Regional Meeting of the Chicago Linguistic Society. Chicago, p. 394-415.
• Gonçalves, Maria Filomena (2004): «Prosopopeia del idioma portugués a su hermana la lengua castellana (1721): D. Rafael Bluteau y las lenguas peninsulares», a Actas del IV Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística (Universidad de La Laguna, 22-25 de octubre de 2003). Madrid: Arco/Libros, p. 669-677.
• Morales, Carmen (1998): «Derivados y compuestos del DCECH», a Giovanni Ruffino (ed.), Atti del XXI Congresso Internazionale di Lingüistica e Filologia Romanza, vol. III. Tübingen: Max Niemeyer, p. 529-534.

16.3.4. Capítols de llibre

• Claveria, Glòria, Marta Prat i Joan Torruella (2004): «La etimología y los diccionarios etimológicos», a Paz Battaner i Janet DeCesaris (ed.), De Lexicografia. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Sèrie Activitats, 15), p. 323-336.
• Torruella, Joan (2002): «Los diccionarios en la Red», a Glòria Clavería (coord.), Filología en Internet. Bellaterra: UAB, Seminario de Filología e Informática (Cuadernos de Filología, 4), p. 21-41.
• Weinreich, Uriel, William Labov y Marvin I. Herzog (1968): «Empirical Foundations for a Theory of Language Change», a Winfred Philipp Lehmann i Yakov Malkiel (ed.), Directions for Historical Linguistics. Austin: University of Texas Press.

16.3.5. Llibres dins de col·leccions

• Colón, Germà (1976): El léxico catalán en la Romania. Madrid: Gredos (BRH, Estudios y Ensayos, 245).
• Herráiz Gascueña, Mariano (1986): Nueva perspectiva sobre Hervás y Panduro. Cuenca: Gaceta Conquense (Cuadernos de la Gaceta 3).

16.3.6. Llibres integrats en reimpressions o noves edicions

• Real Academia Española (1726-1739): Diccionario de la lengua castellana, 6 vol. Madrid: Imprenta de Francisco del Hierro-Herederos de Francisco del Hierro. [Reimpressió facsímil, Diccionario de Autoridades, 3 vol. Madrid: Gredos, 1990.]
• Lázaro Carreter, Fernando (1985 [1949]): Las ideas lingüísticas en España durante el siglo xviii. Barcelona: Crítica. [Nova  reimpressió amb un pròleg de Manuel Breva Claramonte.]
• Díaz de Games, Gutierre (1994 [1431-1449]): El Victorial. Madrid: Taurus. [Edició de Rafael Beltrán Llavador.]

16.3.7. Llibres que són traduccions

• Eco, Umberto (1994 [1993]): La búsqueda de la lengua perfecta. Barcelona: Grijalbo Mondadori (Libro de mano 57) [Traducció al castellà de María Pons.]

16.3.8. Edicions electròniques

• Clavería, Glòria, Laura Muñoz, Marta Prat i Joan Torruella (ed.) (2005): «Índex del lèxic estudiat en l’obra de Germà Colón», a Gloria Claveria i Cristina Buenafuentes (ed.), Germà Colón: les llengües romàniques juntes i contrastades. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB (Cuadernos de Filología, 5) [cd-rom].
• NTLLE = Real Academia Española (2001): Nuevo tesoro lexicográfico de la lengua española. Madrid: Espasa-Calpe [dvd].
• Real Academia Española (2003): Diccionario de la lengua española. Madrid: Espasa-Calpe, 22ª [cd-rom].

16.3.9. Pàgines web

• Gelpí, Cristina (1999): «Diccionarios del español en Internet», Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, 189. http://www.ub.es/geocrit/b3w‑189.htm [Consulta: 19/2/2001].
• Millán, José Antonio: La página de los diccionarios. http://jmillan.com/dicciona.html [Consulta: 19/2/2001].
• DRAE = Real Academia Española, Diccionario de la lengua española. http://www.rae.es [Consulta: 19/2/2001].

16.3.10. Manusrits

• López de Arenas, Diego (ms. 1619): Primera y sigunda parte de las reglas de carpintería.
• Llanos, García de (ms. ca. 1609-1611): Diccionario y maneras de hablar que usan en las minas.

16.3.11. Tesis doctorals

Si es considera convenient citar-ne el director, es farà al final de la referència de la manera següent:

• Simón Parra, María (2009): El nombre de persona en la documentación medieval. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá de Henares. Tesi doctoral dirigida per Pedro Sánchez-Prieto Borja.

16.3.12. Altres

Si hi ha dues edicions, aquestes se separen amb la barra inclinada, sense espai abans i després, no amb guions.

Els diccionaris i els corpus se citen per l’acrònim, en majúscules i cursiva, seguit d’espai i el signe igual (=).

16.4. Fonts bibliogràfiques

Si s’ofereix un apartat de «Fonts bibliogràfiques», hi constaran els textos que han servit de base per a l’estudi lingüístic o de corpus per a l’extracció dels exemples al llarg del treball, seguint els procediments de citació indicats més amunt. En cas que se citin materials inèdits, caldrà incloure-hi obligatòriament la referència de la seva localització en arxius o biblioteques; en la resta dels casos serà opcional.

Si en el desenvolupament del treball s’ha optat per emprar claus (entre claudàtors) al final de cada exemple per remetre als textos, aquestes claus aniran ordenades alfabèticament a l’apartat de fonts bibliogràfiques i es desenvoluparan de la manera següent:

• Cartagena de Indias 1667 = Testimonio de la causa que se fulminó contra don Gómez de Atienza Velázquez por el enfrentamiento público que tuvo con Bernardo de la Hoz a causa de las licencias para matar puercos. A.G.I., Escribanía, 772B (inèdit).
• Celestina = Fernando de Rojas (1993[1499]): La Celestina. Madrid: Cátedra [Ed. de Dorothy S. Severin].
• DLNE =  Concepción Company Company (ed.) (1994): Documentos lingüísticos de la Nueva España. Mèxic: unam.
• Santo Domingo 1509 = Pleito de la Justicia Real contra Francisco de Solís acerca de la muerte del indio Francisquito. A.G.S., Diversos de Castilla, libro 45. María Beatriz Fontanella de Weinberg (coord.) (1993): Documentos para la historia lingüística de Hispanoamérica. Siglos xvi-xviii, Madrid: rae, 7-12 [Annex 53 del brae].

17. Annexos o apèndixs

Si la contribució inclogués annexos o apèndixs, s’han de consignar després de la bibliografia i sempre iniciant una pàgina nova.

De la mateixa manera que en l’apartat Bibliografia, aquests títols interns no van numerats. Si hi ha més d’un apèndix, cal numerar-los posant el número al darrere.