Criterios de transcripción para textos catalanes de los siglos XVI-XIX: una propuesta metodológica
Resumen
Este trabajo presenta una propuesta de criterios de transcripción para textos documentales escritos en catalán entre los siglos XVI y XIX, es decir, durante la Edad Moderna y hasta la normalización lingüística de principios del siglo XX. La transcripción de textos constituye una fuente inmensa de información lingüística sobre los diferentes períodos de la historia de la lengua catalana —y de cualquier lengua—. Sin embargo, la falta de un sistema unificado para tratar estos escritos —que incluyen desde correspondencia e inventarios hasta textos jurídico-administrativos— puede dificultar el análisis lingüístico, el etiquetado de corpus y la lexicalización de los materiales. Hasta ahora, las ediciones existentes han ofrecido soluciones diversas, a menudo con criterios diferentes en el uso de las grafías, las abreviaturas, la puntuación o la acentuación, entre otros aspectos. Así, muchos fenómenos siguen siendo difíciles de estudiar, al tiempo que queda pendiente la transcripción de una gran cantidad de documentación de esta época. Ante esta necesidad, el objetivo de este trabajo es presentar una propuesta metodológica de criterios de transcripción que permita abordar la documentación de los siglos XVI al XIX de manera sistemática. Se trata de un conjunto documental todavía poco representado en corpus y ediciones, pero imprescindible para comprender la variación y los usos escritos de la época.
La propuesta incluye (1) la definición de un conjunto de metadatos para el encabezamiento de los documentos; (2) el establecimiento de los criterios de transcripción; (3) unas conclusiones que subrayan su utilidad para la investigación y la difusión digital; y (4) la aplicación práctica de estos criterios mediante ejemplos reales. En cuanto a los criterios de transcripción, se ha optado por una doble presentación del texto, que idealmente debe acompañarse de una reproducción del original digitalizado. Esta doble transcripción se concreta en una transcripción fiel, que reproduce con la máxima precisión los aspectos gráficos y fonéticos del original, y una transcripción normalizada, que ofrece una versión del texto adaptada a la normativa gráfica actual mediante una regularización gráfica y fonética sistemática. La triple presentación del texto —facsímil digitalizado, transcripción fiel y transcripción normalizada— pretende establecer una forma de editar estos textos que resulte útil para todo tipo de investigadores.
Para el análisis formal de los documentos conservados, el paleógrafo puede acudir directamente al facsímil. Para el estudio de las grafías o de la representación gráfica de los fenómenos fonéticos de la época, la transcripción fiel permite una lectura más rápida que la del original, pero mantiene todas las características lingüísticas del texto. Para el estudio de fenómenos lingüísticos morfológicos, sintácticos o léxicos, así como para investigaciones desde otras disciplinas, como la historia, el derecho o los estudios culturales, la transcripción normalizada presenta el texto de manera que se eviten las dificultades que pueden ocasionar la diversidad gráfica y la falta de puntuación regularizada de los originales. El mantenimiento de la numeración de las líneas en ambas transcripciones permite pasar de una versión a otra o de cualquiera de ellas al facsímil siempre que sea necesario.
Palabras clave
edición de textos, criterios de transcripción, textos catalanes, textos documentalesCitas
AHUMADA BATLLE, Eulàlia de (2003): Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (segle XVI). València: Universitat de València.
ALMEIDA CABREJAS, Belén (2019): «La historia de la lengua desde la perspectiva de la edició de textos: reflexiones sobre el valor de los textos escritos por no profesionales», dins Castillo Lluch, Mónica i Díez del Corral Areta, Elena (ed.), Reescribiendo la historia de la lengua española a partir de la edición de documentos. Berna: Peter Lang, pp. 445-470.
ALMEIDA CABREJAS, Belén; DÍAZ MORENO, Rocío i FERNÁNDEZ LÓPEZ, María del Carmen (ed.) (2017): «Cansada tendré a vuestra excelencia con tan larga carta«: estudios sobre el aprendizaje y práctica de la escritura por mujeres en el ámbito hispánico (1500-1900). Lugo: Axac.
CAPDEFERRO, Josep de (2012): Ciència i experiència. El jurista Fontanella (1575-1649) i les seves cartes. Barcelona: Fundació Noguera.
CHARTA = Red CHARTA (2013): Criterios de edición de documentos hispánicos (orígenes-siglo XIX) de la Red Internacional CHARTA. En línia: https://corpora.uah.es/charta/criterios [Consulta: 27/04/2026].
CICA = TORRUELLA, Joan; PÉREZ SALDANYA, Manuel i Josep MARTINES (dir.) (2006): Corpus Informatitzat del Català Antic, en línia: http://cica.cat/.
CIGCMod = MARTINES, Josep; MARTINES, Vicent; ANTOLÍ, Jordi M. i Elena Sánchez López (dir.) (2024): Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Modern. Alacant: ISIC-IVITRA, Universitat d’Alacant, en línia: https://metaconcor.kiobus.net/.
CORDIAM = COMPANY, Concepción i Virginia BERTOLOTTI (dir.): Corpus Diacrónico y Diatópico del Español de América, en línia: https://www.cordiam.org/ [Consulta: 27/04/2026].
DIEC2 = INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (2007): Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, en línia: https://dlc.iec.cat/.
DNV = ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (2014): Diccionari normatiu valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Els Nostres Clàssics = Col·lecció Els Nostres Clàssics. Editorial Barcino, en línia: https://www.editorialbarcino.cat/leditorial/lliurament-doriginals/ [Consulta: 27/04/2025].
EpiCAT = EpiCAT. Cartes familiars de Catalunya (segles XVI-XIX). Bellatera: Universitat Autònoma de Barcelona, en línia: https://epicat.uab.cat/ [Consulta: 27/04/2025].
FELIU, Francesc (2008): «Problemes en l’edició de textos catalans de l’edat moderna», Anuari Verdaguer, 16, pp. 353-376.
GIEC = INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, en línia: https://giec.iec.cat/inici.
GNV = ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (2006): Gramàtica normativa valenciana. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1996): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (2005): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (2017): Ortografia catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. En línia: https://oiec.iec.cat/inici [Consulta: 27/04/2026].
MARTÍNEZ-GIL, Víctor (1994): «Algunes consideracions sobre l’edició de textos pre-fabrians», Els Marges, 50, pp. 41-63.
MARTÍNEZ-GIL, Víctor (ed.) (2013): Models i criteris de l’edició de textos. Barcelona: Editorial UOC.
Memòria Personal = SIMON TARRÉS, Antoni (dir.): Arxiu de la Memòria Personal. Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat Oberta de Catalunya, en línia: https://www.memoriapersonal.eu/ [Consulta: 26/04/2026].
MIRALLES, Eulàlia i Pep VALSALOBRE (2013): «L’edició de textos catalans moderns», dins Martínez-Gil, Víctor (ed.), Models i criteris de l’edició de textos. Barcelona: Editorial UOC, pp. 249-307.
MIRALLES I MONSERRAT, Joan (2007): Antologia de textos de les Illes Balears (Vol. 3) Segle XIX (primera part). Palma: Institut d’Estudis Baleàrics/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
MONTOYA BOIX, Bàrbara (en prep.): Cartas de mujeres en el Archivo de Pedro de Santacilia y Pax (s. XVII): edición y estudio comparativo de los usos gráficos en castellano y catalán. Palma: Universitat de les Illes Balears. Tesi Doctoral dirigida per Ruth Miguel Franco i Andrés Enrique-Arias.
NISE = NISE. Literatura catalana de l’edat moderna. Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, en línia: https://www.nise.cat/ca-es/ [Consulta: 27/04/2026].
Notandum (2018), núm. 48, en línia: https://periodicos.uem.br/ojs/index.php/notandum/issue/view/1907.
ORTÍN, Marcel (2008): «Criteris i límits de l’ortografiació en l’edició filològica (amb exemples de la prosa de Josep Carner anterior a les Normes de 1913», Anuari Verdaguer, 16, pp. 399-419.
PAREDES, Maria (2005): «La Publicació de l’obra completa d’Antoni Febrer i Cardona (1761-1841), una realitat incipient», Estudis Romànics, 27, pp. 299-301.
ROSSICH, Albert (2006): «Criteris d’edició (Textos clàssics de l’Edat Moderna)», dins Rossich, Albert i Valsalobre, Pep (ed.), Poesia catalana del barroc. Antologia. Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, pp. 25-36.
SANTANACH I SUÑOL, Joan (2012): «Les edicions d’Els Nostres Clàssics i els criteris d’edició. Aportació a la història de la col·lecció», Anuari Verdaguer, 20, pp. 261-92.
Scripta = Scripta, dialectologia catalana (2025). Universitat de Barcelona, en línia: http://scripta-dialectologia.ub.edu/metodologia/ [Consulta: 27/04/2026].
Publicado
Cómo citar
Descargas
Derechos de autor 2026 Bàrbara Montoya Boix, Aina Torres Latorre

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-CompartirIgual 4.0.