Trameses

Necessiteu Vés a l’inici de sessió o Registrar per fer una tramesa.

Llista de verificació per preparar trameses

Com a part del procés de la tramesa, els autors/ores han de verificar que compleixen totes les condicions següents. En cas que no se segueixin aquestes instruccions, les trameses es podran retornar als autors/ores.
  • El envío no ha sido publicado previamente ni se ha sometido a consideración por ninguna otra revista (o se ha proporcionado una explicación al respecto en los Comentarios al editor/a).
  • El archivo de envío está en formato OpenOffice, Microsoft Word, RTF o WordPerfect.
  • Siempre que sea posible, se proporcionan direcciones URL para las referencias.
  • El texto tiene interlineado sencillo; 12 puntos de tamaño de fuente; se utiliza cursiva en lugar de subrayado (excepto en las direcciones URL); y todas las ilustraciones, figuras y tablas se encuentran colocadas en los lugares del texto apropiados, en vez de al final.
  • El texto se adhiere a los requisitos estilísticos y bibliográficos resumidos en las Directrices del autor/a, que aparecen en Acerca de la revista.

Directrius per a l’autor/a

1. Introducció

Els treballs s’enviaran en format Reach Text Format (rtf), OpenOffice Writer (odt) o Microsoft Word (doc) a través del lloc web de la revista. Per fer-ho, cal estar registrat com a autor, entrar amb el nom d’usuari i contrasenya i fer una tramesa nova. En cas de no estar registrat, ho podeu fer a https://scriptum.uab.cat/user/register. Si calgués enviar una versió corregida del treball, també es farà servir el lloc web de la revista en el mateix espai obert per a la versió inicial. No l’envieu com si fos un nou article. Per a qualsevol dubte o aclariment, podeu posar-vos en contacte amb la revista a l’adreça: joan.torruella@uab.cat.

L’extensió dels textos no té límit per als articles de recerca i és de 5 pàgines com a màxim per a les ressenyes. Les pàgines aniran sense numerar.

La llengua dels articles pot ser qualsevol de les llengües romàniques o l’anglès.

2. Característiques generals del format

 El cos de l’article haurà de complir les normes de presentació següents:

  • Format: A4
  • Marges: 3 superior; 2,5 inferior; 3 esquerre; 2,5 dret
  • Font: Calibri
  • Mida: 12 p.
  • Mida del cos del resum: 10 p.
  • Interlineat: simple
  • Sense separació entre paràgrafs
  • Tot el text justificat
  • La primera línia dels paràgrafs s’ha de sagnar 1 cm, excepte el primer paràgraf després d’un títol.

3. Encapçalament i peu de pàgina

Les capçaleres i els peus de pàgina els posaran els editors.


4. Títol de l’article

Abans del títol de l’article cal deixar 3 línies en blanc.

El títol de l’article apareixerà en primer lloc, en Calibri, 14 p., rodona, negreta i centrat.

Entre el títol i l’autor cal deixar una línia en blanc.

A la línia següent s’escriurà el nom de l’autor en Calibri, 12 p., versaleta i centrat.

En una altra línia a part s’escriurà el nom de la institució a què pertany l’autor en Calibri, 12 p. i cursiva.

A la línia següent s’anotarà l’adreça del correu electrònic de l’autor en Calibri, 12 p. i centrat.

A la línia següent hi ha d’anar el número d’identificació ORCID.

Si hi ha més d’un autor, el nom de la institució anirà a la mateixa línia que l’autor entre parèntesis; l’adreça de correu electrònic anirà just a la línia inferior, i a la línia següent, el número d’identificació ORCID.

Entre els noms del diferents autors hi ha d’haver una línia en blanc.

5. Resum – Paraules clau / Abstract – Keywords

5.1. Resum – Paraules clau

Després del número ORCID s’han de deixar dues línies en blanc abans de l’apartat Resum.

El títol Resum anirà en negreta, versaleta, 10 p. i justificat a l’esquerra. En una línia a part, es posarà el text del resum en lletra rodona de 10 p. i amb alineació justificada.

A la línia immediatament inferior s’inclourà el títol Paraules clau, en versaleta, negreta,  10 p., justificat, seguit de dos punts i les paraules clau, en rodona, 10 p., i amb alineació justificada. Aquest paràgraf serà “Paràgraf anterior: 0,6”.

Les paraules clau en llengües romàniques començaran amb minúscula, i en anglès, amb majúscula. Se separaran entre elles amb un punt i coma.

5.2. Abstract – Keywords

Tot seguit, després d’una línia en blanc, s’afegirà el títol Abstract (negreta, versaleta, 10 p. i justificat a l’esquerra). En una línia a part, el text de l’abstract en anglès, en lletra rodona de 10 p. i amb alineació justificada.

A la línia immediatament inferior s’inclourà el títol Keywords (negreta, versaleta, 10 p. i justificat a l’esquerra), seguit de dos punts i les paraules clau en anglès (rodona, 10 p. i amb alineació justificada). Aquest paràgraf serà “Paràgraf anterior: 0,6”.

Les Keywords en anglès començaran amb majúscula.

IMPORTANT: Per homogeneïtzar les informacions sobre aquest contingut, fixeu-vos en les «paraules clau» que ja es troben a la revista: https://scriptum.uab.cat/scriptum/keywords.

Si és possible, utilitzeu una de les que ja estan registrades a la revista i, si no hi fos, creeu-ne una de nova.

En el cas de centrar l’article en una obra concreta, com a paraula clau es posarà només el títol de l’obra (ex. «la variación en el Fuero de Baeza» = «Fuero de Baeza»).


6. Traducció del títol a l’anglès

Es facilitarà la traducció del títol en anglès i es col·locarà sota les paraules clau en llengua romànica, deixant d’espai dues línies en blanc abans i una després.

Aquest títol apareixerà en rodona, negreta, mida 12 p. i centrat.


7. Títols a l’interior del text

No hi haurà apartats sense numerar (excepte Bibliografia i Annex) o numerats amb 0. El primer apartat ha d’anar numerat amb 1.

Als títols no es posa punt al final.

Els títols en versaletes també han de començar en majúscula.

Els títols de qualsevol nivell van sense sagnar ni tabular i justificats pel marge esquerre.

Quan a l’inici d’un apartat només hi ha un títol, abans d’aquest cal deixar 2 línies en blanc i després, 1 línia en blanc.

Quan a l’inici d’un apartat hi ha més d’un títol consecutiu, només cal deixar l’espai corresponent abans del primer. Abans de cada títol de nivells successius no s’ha de deixar una línia en blanc.

Si hi ha més de quatre nivells (fet no recomanable), el format serà el mateix que el del quart nivell.


8. Tipografia

Les cometes es reservaran per a les citacions textuals.

S’usaran les cometes baixes («...») com a principals i les cometes altes (“...”) com a secundàries.

En els textos en anglès s’utilitzaran les cometes altes.

Quan es vulgui presentar el significat d’una paraula, s’indicarà mitjançant cometes simples (‘...’).

Es distingirà entre guió llarg (—) i guió (-) segons els usos normatius (vegeu l’apartat Puntuació).

S’usarà la cursiva per a paraules o frases que siguin objecte d’estudi dins de l’article, o estiguin emprades en sentit terminològic o metalingüístic.

També es farà servir la cursiva per a paraules o expressions alienes a l’idioma de l’article.

Els ètims llatins s’han d’escriure en versaletes.  

Els segles i els números dels noms de reis també s’escriuran en versaleta (si es vol, es poden augmentar un punt).

Tots els números romans (p. e. noms de manuscrits, noms d’actes de congressos) s’escriuran en versaletes (si es vol, es poden augmentar un punt).


9. Puntuació

Els guions de tipus parentètic que emmarquen incisos seran guions llargs (—) (Codi: Alt + Ctr + -teclat numèric).

Els guions emprats en els prefixos o sufixos seran curts (-).

En els parells en oposició o equivalència no s’introduirà espai entre la barra i els termes en qüestió: judici/sentència.

Si es fan servir els signes + o → s’introduirà espai entre els termes que se sumen o es relacionen, respectivament (haver de + infinitiu, segle xiii → Edat mitjana).

En els milers, els anys no porten ni punt ni espai, però les xifres sí (any 2022, 2.022 euros).


10. Abreviatures

Les abreviatures equivalents als títols d’algunes obres s’han d’assenyalar en cursiva i majúscula (DRAE, DCVB, TMILG).

Les abreviatures llatines es marcaran en cursiva i minúscula (vid., ibid., et al., c., cfr.).

Pel que fa a les abreviatures, s’utilitzaran les habituals en cada llengua. Per al català es faran servir les abreviatures següents:

  • article citat = art. cit.
  • capítol(s) = cap
  • circa = ca.
  • columna(es) = col.
  • compareu = comp.
  • confronteu = cfr.
  • diversos autors = d. a.
  • edició(ns) = ed.
  • editorial = ed.
  • editor(s) = ed.
  • en l’obra = apud
  • et alii = et al.
  • fascicle(s) = fasc.
  • foli(s) = fol.
  • ibidem = ibid.
  • idem = id.
  • loco citato = loc. cit.
  • manuscrit(s) = ms.
  • número(s) = n.
  • opus citatum o obra citada = op. cit.
  • pàgina(es) = p.
  • per exemple = p. e. / p. ex.
  • següent(s) = seg.
  • tom(s) = t.
  • traducció = trad.
  • vegeu = v. / vid.
  • volum(s) = vol.

En els textos en espanyol, si l’abreviatura inclou alguna lletra volada, el punt es col·loca davant d’aquesta: D.ª,  1.º, M.ª.

11. Citacions

11.1. Citacions curtes

Si la citació és de tres línies o menys, va dins del text (amb el mateix cos i tipus de lletra), entre cometes baixes (« ») i amb la referència a l’autor després de les cometes.

  • esta función se ha ampliado desde el desarrollo de la Web a la «búsqueda expandida o la asistencia en la indización automática» (Martínez Tamayo i Méndez 2015: 68).

Les cometes altes (“ ”) s’utilitzaran per marcar citacions dins de les citacions.

11.2. Citacions llargues

Si les citacions són més llargues de tres línies, van en un paràgraf independent (amb una línia en blanc davant de la citació i una altra darrere), sense cometes, sagnat tot 1 cm a la banda esquerra, amb lletra Calibri, 11 p., interlineat senzill i amb la referència al final de la citació abans del signe de puntuació.

Les supressions de text en una citació s’indicaran mitjançant tres punts entre claudàtors […]. No caldrà indicar amb claudàtors ni punts suspensius les omissions al principi i al final de la citació.

No es posarà punt al final de la citació, sinó que anirà darrere de la referència de l’obra.

Les citacions en llengües romàniques o en anglès no es tradueixen. 

11.3. Citacions a les notes

Quan les citacions es troben en una nota a peu de pàgina es procedirà com si fos una citació curta en el text.

12. Notes

12.1. Notes a peu de pàgina

Totes les notes aniran a peu de pàgina i numerades amb xifres aràbigues consecutives.

Les notes aniran en paràgrafs senzills, justificats a la dreta i amb sagnia francesa de 0,25 cm a l’esquerra.

El cos del text ha de ser Calibri, 10 p.

No hi haurà separació de marca de paràgraf ni doble espai entre diferents notes.

S’evitarà l’ús de les notes per indicar referències bibliogràfiques, ja que aquestes han d’anar incloses en l’apartat Bibliografia, tal com s’indica més avall.

Exemple:

  • 1 Anteriorment hem estudiat les explicacions de les veus que Vandelvira entenia que eren pròpies de picapedrers. Vegeu Herráez Cubino (en premsa).
  • 2 Les dades que s’exposen a continuació procedeixen de la informatització de la informació referida als lemes Diccionario (no s’han tingut en compte les paraules contingudes als apartats de derivats i compostos).

12.2. Remissions a les notes a peu de pàgina

Les remissions a les notes a peu de pàgina s’han d’indicar mitjançant números volats i han de quedar sempre abans de qualsevol signe de puntuació (exemple: «lingüística1. Els diccionaris...»).


13. Exemples

Els exemples s’escriuran en Calibri, 11 p. i sagnats 1 cm a dreta i esquerra.

Les paraules que es vulguin destacar es marcaran en cursiva.

Els exemples s’ordenaran mitjançant números aràbics entre parèntesis: (1), (2), (3), etc., i amb una numeració consecutiva, és a dir, no es reinicialitzarà a l’inici de cada apartat. Si cal, es poden agrupar diversos exemples sota un mateix nombre fent servir lletres:

  • (2)  a. exemple
           b. exemple
           c. exemple

Els exemples que presentin força extensió hauran de situar-se en un paràgraf a part (amb una línia en blanc al davant i una altra al darrere), sagnats 1 cm, Calibri, 11 p. i interlineat senzill.


14. Enumeracions o llistes

S’han de seguir les indicacions de format dels exemples, però el text ha de ser de 12 p.

Es poden utilitzar números, lletres o guions llargs, però NO vinyetes.


15. Imatges, gràfics i taules

Els gràfics, imatges, etc. han d’anar centrats.

Si és possible, s’acompanyaran d’un peu on es descriurà el contingut del gràfic o de la imatge, precedit de la paraula «Figura», «Taula», «Gràfic», etc., i el número d’imatge o gràfic que correspongui.

Aquest peu ha d’anar en Calibri, 10 p. i centrat respecte de la imatge o el gràfic que acompanya. El peu se separarà de la imatge o gràfic amb un marge amb el paràgraf anterior de 0,6.

Es deixarà una línia en blanc abans de la imatge o gràfic per separar-lo del text. També es deixarà una línia en blanc després del peu d’imatge.


16. Bibliografia

16.1. Referències a la bibliografia dins del text

Les referències a la bibliografia han d’aparèixer al text entre parèntesis, si el nom de l’autor no forma part del discurs, i esmentades pel sistema autor(s), any de publicació i, si escau, la(les) pàgina(es). Entre l’autor i l’any no hi va coma. Si el nom de l’autor forma part del discurs, només es posarà entre parèntesis l’any i, si escau, les pàgines. En cas que siguin diverses les referències que han d’aparèixer entre parèntesis, se separaran mitjançant punt i coma i s’ordenaran cronològicament de la més antiga a la més recent.

Si la citació comprèn diverses pàgines, es donarà el número de la pàgina inicial i el de la final separades per un guió: (Corpes Pastor 1997: 53-65).

El número de pàgina no s’inclou si la referència és tota l’obra: (Clavería 2004).

Quan aquestes referències apareguin al final d’un període, la puntuació ha d’anar després de la referència.

Quan la referència faci referència a una nota, es posarà el número d’aquesta a continuació de la pàgina: (Tovar 1987: 43, n. 3).

Si hi ha més d’una referència del mateix autor i any es posarà darrere de l’any a, b, c... per ordre alfabètic del títol de la referència. Per exemple, Varela (1990a); Varela (1990b). Si se citen al mateix lloc, no es repeteix el nom de l’autor ni l’any: Varela (1990a i b)

Si se cita una referència bibliogràfica encara no publicada, cal posar «en premsa» al costat del cognom de l’autor, entre parèntesis: Company (en premsa).

Les pàgines web se citaran sense angles i mantenint l’hipervincle.

Les remissions a les entrades dels repertoris lexicogràfics s’indicaran de la manera següent: (Alemany 1917: s. v. filologia). Si es tracta d’un diccionari sense autor, s’escriurà la sigla de l’obra (DRAE 2001: s. v. casa).

Exemples:

  • En aquest aspecte, el DECH es troba en la mateixa línia que els tractats de formació de paraules i gramàtiques històriques tradicionals com els de Hanssen (1913), Alemany Bolufer (1920), entre d’altres.
  • Cotarelo Mori (1914: 111-114) ha recollit les dades bibliogràfiques que, en els primers anys de redacció del Diccionari, van fer arribar alguns acadèmics a la Secretaria de la Corporació.
  • Així, els compostos sintagmàtics són el tipus de compostos que s’aproximen més a la sintaxi (Selkirk 1982: 34; Varela 1990: 45).

 16.2. Bibliografia final

L’epígraf relatiu a la bibliografia s’anomena «Referències bibliogràfiques» i anirà sense numerar, en versaleta i sagnat com els altres títols.

Si es creu oportú, es pot distingir entre «Referències bibliogràfiques» i «Fonts bibliogràfiques».  En aquest cas, els dos apartats aniran sota un apartat superior titulat «Bibliografia» (en versaletes, negreta i Calibri, 12 p.). Si hi ha els dos apartats, sota l’epígraf «Bibliografia» es posaran primer les «Fonts bibliogràfiques» i després les «Referències bibliogràfiques» (en rodona, negreta i Calibri, 12 p.).

Les referències bibliogràfiques han d’aparèixer al final de l’article i han de ser en Calibri, 11 p., interlineat senzill i sagnia francesa d’1 cm.

La llista de referències bibliogràfiques inclourà únicament les obres que s’hagin citat al treball.

L’ordre de les obres esmentades serà alfabètic.

En cas d’haver vàries obres del mateix autor, es repetirà el nom d’aquest i les referències es llistaran en ordre cronològic.

Si un autor posseeix títols com a autor únic i en col·laboració, en primer lloc es posaran tots els textos dels quals sigui l’únic autor i, a continuació, els que siguin en col·laboració, tots dos per ordre cronològic.

En cas que un mateix autor publiqui dos o més treballs en un mateix any, s’inclourà, després d’aquest any i sense cap espai de separació, una lletra minúscula (a, b, c, etc.). Exemple: Álvarez de Miranda, Pedro (2002a)

Els noms de pila dels autors han d’aparèixer complets i no s’han de reduir a la lletra inicial.

16.3. Referències bibliogràfiques

16.3.1. Llibres

Cognom, Nom (any): Títol de l’obra, volum, tom. Ciutat: Editorial, edició (Col·lecció, número).

  1. Els cognoms —només es consignaran els dos cognoms en cas que sigui necessari (p. e. Sánchez Lancis, Martínez Alcalde, etc.)— van en versaleta, però la primera lletra sempre en majúscula. Després del cognom es posa una coma i el nom sencer de l’autor (si es coneix) en lletra rodona.
    Si el primer cognom inclou la preposició «de» (p. e. Álvaro Sebastián Octavio de Toledo y Huerta), aquesta s’ordenarà al costat del primer cognom: Octavio De Toledo y Huerta, Álvaro Sebastián. Aquest criteri és vàlid per a tot tipus de publicació.
    Quan hi ha més d’un autor, el primer apareix en l’ordre Cognom, Nom, però els següents han d’aparèixer en l’ordre Nom, Cognom. El nom va sempre en lletra rodona i el cognom, en versaletes. Entre el penúltim autor i el darrer s’ha de posar la conjunció coordinada copulativa (esp. «y», cat. «i», gal. «e», port. «e», fr. «et», it. «e», ang. «and»). Es procedeix de la mateixa manera si només hi ha dos autors.
    Quan sigui necessari, després del nom dels editors o de l’editor cal afegir «(ed.)» abans de la data. El nom i el cognom de l’editor van en aquest ordre i en rodona.

  2. Entre parèntesis figura l’any de publicació, seguit d’una lletra en cas que se citin diverses obres del mateix autor i any. Si es considera oportú, després de l’any de l’edició consultada s’especifica l’any de l’original entre claudàtors: Correas, Gonzalo (1954 [1625]): Art de la llengua espanyola castellana. Madrid: CSIC.

  3. Títol complet de l’obra en cursiva. L’any i l’obra se separen mitjançant dos punts. Si el títol de l’obra és en anglès, les inicials de totes les paraules que el componen (excepte les preposicions i les conjuncions) han d’anar en majúscules. Aquest procediment se seguirà també per als títols d’articles i capítols de llibre.

  4. Després del títol, apareixerà (si cal) el tom o volum abreujats «t.» o «vol.».

  5. El nom de la ciutat de publicació anirà precedit d’un punt i seguit. Després ha d’aparèixer el nom de l’editorial precedit de dos punts.

Exemples:

  • D. a. (1993): Diccionario de literatura española. Ricardo Gullón (dir.). Madrid: Alianza.
  • Buenafuentes, Cristina (2003): Estudio diacrónico de las formaciones compuestas en español. Procesos de gramaticalización y lexicalización. Barcelona: Bellaterra. [Projecte de recerca inèdit.]
  • Greenberg, Joseph (ed.) (1978): Universals of Human Language, 4 vol. Stanford: Stanford University Press.
  • Hanssen, Federico (1913): Gramática histórica de la lengua castellana. Ed. facsímil. Buenos Aires: El Ateneo.
  • Hock, Hans Henrich (1991): Principles of Historical Linguistics. Berlín: Mouton de Gruyter.
  • Moreno Garbayo, Justa (1999): La imprenta en Madrid (1626-1650) [Materiales para su estudio e inventario]. Edició, introducció i índexs per Fermín de los Reyes Gómez. 2 vol. Madrid: Arco/Libros.
  • Ruiz, Juan (1343?): Libro del buen amor. Alberto Blecua (ed.). Madrid: Cátedra, 1992.
  • Traugott, Elisabeth Closs i Bernd Heine (1991): Approaches to Grammaticalization, 2 t. Amsterdam: Benjamin.

16.3.2. Articles en revistes

Cognom, Nom (any): «Títol de l’article», Revista, volum, tom, número, p.

Per citar els articles cal seguir les normes exposades abans i tenir en compte les excepcions següents:

  1. El títol de l’article ha d’anar en lletra rodona i entre cometes baixes i seguit d’una coma.

  2. Al final cal detallar les pàgines corresponents a l’article.

Exemples:

  • Corriente, Federico (1996): «Los arabismos del portugués», Estudios de dialectología norteafricana y andalusí, 1, p. 5-86.
  • Pérez Goyena, Antonio (1922): «Contribución de los jesuítas al Diccionario de Autoridades», Razón y Fe, 63, 1, p. 458-481.

16.3.3. Articles en obres col·lectives

Quan l’article o fragment esmentat estigui dins d’una obra, es posarà després del títol de l’article la preposició «en» en espanyol o la corresponent a la llengua en què s’escrigui l’article, i després tots els autors o editors de l’obra de la manera següent: Nom (en lletra rodona), Cognom (en rodona); entre el penúltim autor i el darrer, també s’hi ha de posar la conjunció «i» o la corresponent a la llengua en què s’escrigui l’article.

  • Givón, Talmy (1971): «Historical syntax and synchronic morphology: An archaeologist’s field trip», a Papers from the 7th Regional Meeting of the Chicago Linguistic Society. Chicago, p. 394-415.
  • Gonçalves, Maria Filomena (2004): «Prosopopeia del idioma portugués a su hermana la lengua castellana (1721): D. Rafael Bluteau y las lenguas peninsulares», a Actas del IV Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística (Universidad de La Laguna, 22-25 de octubre de 2003). Madrid: Arco/Libros, p. 669-677.
  • Morales, Carmen (1998): «Derivados y compuestos del DCECH», a Giovanni Ruffino (ed.), Atti del XXI Congresso Internazionale di Lingüistica e Filologia Romanza, vol. III. Tübingen: Max Niemeyer, p. 529-534.

16.3.4. Capítols de llibre

  • Claveria, Glòria, Marta Prat i Joan Torruella (2004): «La etimología y los diccionarios etimológicos», a Paz Battaner i Janet DeCesaris (ed.), De Lexicografia. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Sèrie Activitats, 15), p. 323-336.
  • Torruella, Joan (2002): «Los diccionarios en la Red», a Glòria Clavería (coord.), Filología en Internet. Bellaterra: UAB, Seminario de Filología e Informática (Cuadernos de Filología, 4), p. 21-41.
  • Weinreich, Uriel, William Labov y Marvin I. Herzog (1968): «Empirical Foundations for a Theory of Language Change», a Winfred Philipp Lehmann i Yakov Malkiel (ed.), Directions for Historical Linguistics. Austin: University of Texas Press.

16.3.5. Llibres dins de col·leccions

  • Colón, Germà (1976): El léxico catalán en la Romania. Madrid: Gredos (BRH, Estudios y Ensayos, 245).
  • Herráiz Gascueña, Mariano (1986): Nueva perspectiva sobre Hervás y Panduro. Cuenca: Gaceta Conquense (Cuadernos de la Gaceta 3).

16.3.6. Llibres integrats en reimpressions o noves edicions

  • Real Academia Española (1726-1739): Diccionario de la lengua castellana, 6 vol. Madrid: Imprenta de Francisco del Hierro-Herederos de Francisco del Hierro. [Reimpressió facsímil, Diccionario de Autoridades, 3 vol. Madrid: Gredos, 1990.]
  • Lázaro Carreter, Fernando (1985 [1949]): Las ideas lingüísticas en España durante el siglo xviii. Barcelona: Crítica. [Nova  reimpressió amb un pròleg de Manuel Breva Claramonte.]
  • Díaz de Games, Gutierre (1994 [1431-1449]): El Victorial. Madrid: Taurus. [Edició de Rafael Beltrán Llavador.]

16.3.7. Llibres que són traduccions

  • Eco, Umberto (1994 [1993]): La búsqueda de la lengua perfecta. Barcelona: Grijalbo Mondadori (Libro de mano 57) [Traducció al castellà de María Pons.]

16.3.8. Edicions electròniques

  • Clavería, Glòria, Laura Muñoz, Marta Prat i Joan Torruella (ed.) (2005): «Índex del lèxic estudiat en l’obra de Germà Colón», a Gloria Claveria i Cristina Buenafuentes (ed.), Germà Colón: les llengües romàniques juntes i contrastades. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB (Cuadernos de Filología, 5) [cd-rom].
  • NTLLE = Real Academia Española (2001): Nuevo tesoro lexicográfico de la lengua española. Madrid: Espasa-Calpe [dvd].
  • Real Academia Española (2003): Diccionario de la lengua española. Madrid: Espasa-Calpe, 22ª [cd-rom].

16.3.9. Pàgines web

  • Gelpí, Cristina (1999): «Diccionarios del español en Internet», Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, 189. http://www.ub.es/geocrit/b3w‑189.htm [Consulta: 19/2/2001].
  • Millán, José Antonio: La página de los diccionarios. http://jmillan.com/dicciona.html [Consulta: 19/2/2001].
  • DRAE = Real Academia Española, Diccionario de la lengua española. http://www.rae.es [Consulta: 19/2/2001].

16.3.10. Manusrits

  • López de Arenas, Diego (ms. 1619): Primera y sigunda parte de las reglas de carpintería.
  • Llanos, García de (ms. ca. 1609-1611): Diccionario y maneras de hablar que usan en las minas.

16.3.11. Tesis doctorals

Si es considera convenient citar-ne el director, es farà al final de la referència de la manera següent:

  • Simón Parra, María (2009): El nombre de persona en la documentación medieval. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá de Henares. Tesi doctoral dirigida per Pedro Sánchez-Prieto Borja.

16.3.12. Altres

Si hi ha dues edicions, aquestes se separen amb la barra inclinada, sense espai abans i després, no amb guions.

Els diccionaris i els corpus se citen per l’acrònim, en majúscules i cursiva, seguit d’espai i el signe igual (=).

16.4. Fonts bibliogràfiques

Si s’ofereix un apartat de «Fonts bibliogràfiques», hi constaran els textos que han servit de base per a l’estudi lingüístic o de corpus per a l’extracció dels exemples al llarg del treball, seguint els procediments de citació indicats més amunt. En cas que se citin materials inèdits, caldrà incloure-hi obligatòriament la referència de la seva localització en arxius o biblioteques; en la resta dels casos serà opcional.

Si en el desenvolupament del treball s’ha optat per emprar claus (entre claudàtors) al final de cada exemple per remetre als textos, aquestes claus aniran ordenades alfabèticament a l’apartat de fonts bibliogràfiques i es desenvoluparan de la manera següent:

  • Cartagena de Indias 1667 = Testimonio de la causa que se fulminó contra don Gómez de Atienza Velázquez por el enfrentamiento público que tuvo con Bernardo de la Hoz a causa de las licencias para matar puercos. A.G.I., Escribanía, 772B (inèdit).
  • Celestina = Fernando de Rojas (1993[1499]): La Celestina. Madrid: Cátedra [Ed. de Dorothy S. Severin].
  • DLNE =  Concepción Company Company (ed.) (1994): Documentos lingüísticos de la Nueva España. Mèxic: unam.
  • Santo Domingo 1509 = Pleito de la Justicia Real contra Francisco de Solís acerca de la muerte del indio Francisquito. A.G.S., Diversos de Castilla, libro 45. María Beatriz Fontanella de Weinberg (coord.) (1993): Documentos para la historia lingüística de Hispanoamérica. Siglos xvi-xviii, Madrid: rae, 7-12 [Annex 53 del brae].


17. Annexos o apèndixs

Si la contribució inclogués annexos o apèndixs, s’han de consignar després de la bibliografia i sempre iniciant una pàgina nova.

De la mateixa manera que en l’apartat Bibliografia, aquests títols interns no van numerats. Si hi ha més d’un apèndix, cal numerar-los posant el número al darrere.

Declaració de privacitat

La utilització del lloc web de la UAB i de qualsevol dels serveis que s'hi incorporen pressuposa la plena acceptació de les condicions que es manifesten en la política de privadesa que s'exposa.

1. Recollida de dades i consentiment per a tractar-les

D’acord amb la Regulació General de Protecció de Dades de la Unió Europea (GDPR), s'informa que les dades personals que se sol·liciten en els nostres formularis o que ens puguin ser facilitades per mitjà de les nostres adreces de correu electrònic, basant-nos amb el consentiment inequívoc, s'inclouran als nostres fitxers de dades personals, la responsable i titular dels quals és la UAB. Així mateix, quan una persona emplena qualsevol dels formularis amb les dades personals que se sol·liciten i n'accepta l'enviament o ens envia un missatge electrònic amb dades personals, autoritza -i ho consent- expressament la UAB a tractar i incorporar als nostres fitxers les dades personals facilitades i totes les dades que es generin en relació amb la seva participació o ús dels diferents productes o serveis que s'ofereixen en aquesta pàgina web, si bé amb caràcter revocable, i sense efectes retroactius, i accepta les condicions del tractament expressades a continuació.

Així mateix, informem que totes les dades seran tractades amb la màxima confidencialitat i d'acord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals i que els nostres fitxers estan inscrits legalment en el Registre General de l'Agència Catalana de Protecció de Dades.

La UAB no es responsabilitza del tractament de les dades personals de les pàgines web a què l'usuari pugui accedir per mitjà dels diferents enllaços que conté la nostra pàgina web.

Aquesta pàgina web es regeix per la normativa exclusivament aplicable a l'Estat espanyol, a la qual queden sotmeses les persones, tant nacionals com estrangeres, que utilitzin aquest web.

2. Finalitats del tractament

Les dades que sol·licitem són les adequades, pertinents i estrictament necessàries per a la finalitat amb la qual es recullen, enviament dels butlletins de novetats a través del correo electrònic que ens ha facilitat para contactar d’una forma personalitzada o reconeixe’l en la seva propera visita, mai no seran utilitzades amb una finalitat diferent d'aquesta per a la qual han estat cedides, i en cap cas l'usuari no està obligat a facilitar-nos-les; no obstant això, són absolutament necessàries per a poder portar a terme els serveis que li oferim.

Llevat que específicament s'estableixi el contrari, es considerarà necessari emplenar tots els camps de cada formulari, per a la qual cosa l'usuari haurà d'emplenar els formularis amb dades vertaderes, exactes, completes i actualitzades. L'usuari serà l'únic responsable de qualsevol dany o perjudici, directe i indirecte, que ocasioni a la UAB o a qualsevol tercer per emplenar els formularis amb dades falses, inexactes, incompletes o no actualitzades o amb dades de tercers.

La nostra pàgina web obté les dades personals de l'usuari mitjançant la recepció de diversos formularis i per mitjà del correu electrònic per gestionar la subscripció a la nostre revista, o si escau, per a la seva participació com a autor, corrector o revisor de les mateixes, basant-nos en el consentimient inequívoc.

La UAB es reserva el dret de decidir la incorporació o no incorporació de les dades d'aquestes persones als seus fitxers.

3. Dret d'accés, rectificació i cancel·lació de les dades personals de l'usuari

Els editors de la revista compleixen amb els estàndars industrials de privacitat de dades, de forma específica la disposició de la Regulació General de Protecció de Dades de la Unió Europea (GDPR) per els "drets dels subjectes de les dades" que inclouen (a) notificació d’incompliment; (b) dret d’accés; (c) dret a ser oblidat; (d) portabilitat de dades; i (e) privacitat per disseny. El GDPR també permet el reconeixement de l’"interès públic a la disponibilitat de les dades", que té una especial rellevància per aquelles persones involucrades en mantenir, amb la major integritat possible, el registre públic de publicacions acadèmiques.

L'usuari té dret demanar la baixa de la subscripció,  a accedir a la informació que el concerneix recopilada en els fitxers de la UAB, declarats al Registre de Protecció de Dades de Catalunya, rectificar-la si és errònia, cancel·lar-la o oposar-se al seu tractament, en els termes establerts per la Llei, adreçant-se a sp.revistes.digitals@uab.cat.

La sol·licitud dels drets de cancel·lació de dades per part dels autors, no es farà efectiva en relació als seus articles publicats en la nostra web, sobre la base de la cessió il·limitada de drets de reproducció atorgada pels autors a la UAB.

Considerem que, si no cancel·la les seves dades personals expressament dels nostres fitxers, continua interessat a estar-hi incorporat mentre sigui adequat per a la finalitat amb què es van obtenir i mentre la UAB ho consideri oportú.

4. Seguretat

La UAB, en resposta a la confiança dipositada en nosaltres i tenint en compte la importància en matèria de protecció i confidencialitat que requereixen les dades personals de l'usuari, l'informa que ha adoptat totes les mesures tècniques i organitzatives necessàries per a salvaguardar-ne la seguretat tal com exigeix el Reglament General de Protecció de Dades de la UE (Reglament (UE) 2016/679) (GDPR), normativa vigent que regula el reglament de mitjans de seguretat dels fitxers que continguin dades de caràcter personal.

5. Cessió de dades

L'informem que les seves dades són tractades confidencialment i són utilitzades per a les finalitats indicades, i únicament comunicades en els casos previstos legalment i a les entitats que amb la UAB siguin impulsores de la revista, indicades a la pàgina web, per a la gestió i col·laboració en l'edició de la revista.

Les metadades personals vinculades a la publicació d’un article (nom i cognoms dels autors, filiació professional, número ORCID, pais) són depositats i distribuits, associats amb els de l’article, per l’assignació del DOI a través de Crossreff.

La UAB posa a disposició de l'usuari diferents opcions de recomanació, si bé sota l'exclusiva responsabilitat de l'emissor del missatge, de manera que la UAB queda eximida de qualsevol responsabilitat amb relació a l'enviament de comunicacions comercials no sol·licitades. En cap cas no conservem l'adreça electrònica del destinatari. Així mateix, queda expressament prohibit l'enviament massiu de missatges per part dels usuaris, per mitjà d'aquestes opcions, o el seu tractament comercial.

6. Galetes

Amb aquest avís, la UAB comunica als usuaris que utilitzen galetes (cookies) quan naveguen per les diferents pantalles i pàgines del web. Les galetes utilitzades per la UAB són emmagatzemades al disc dur de l'usuari però no poden llegir les dades contingudes al disc ni els arxius galeta creats per altres proveïdors. La UAB utilitza les galetes amb l'objectiu de reconèixer els usuaris que s'hagin registrat i poder-los oferir més bon servei i més personalitzat (idioma volgut per l'usuari...). Així mateix, són utilitzades per a obtenir informació totalment anònima sobre dades d'accés (data, hora, minut, freqüència, etc.), per a mesurar alguns paràmetres de trànsit en la pròpia pàgina web i calcular el nombre de visites, de manera que la UAB pugui enfocar i ajustar els serveis oferts més efectivament. No obstant això, l'usuari podrà impedir la generació de galetes amb l'opció corresponent que tingui el seu programa navegador. En aquest cas, la pàgina web continuarà essent operativa, però sense els avantatges de la personalització.

7. Comunicacions comercials per correu electrònic

En compliment de l'article 21 de la Llei de serveis de la societat de la informació i comerç electrònic, que prohibeix l'enviament de comunicacions comercials per mitjà del correu electrònic que prèviament no hagin estat autoritzades expressament pels destinataris, l'informem que l'acceptació d'aquestes condicions d'ús i política de confidencialitat, implica la seva autorització expressa per a fer-li enviaments informatius, comercials, publicitaris i promocionals per aquest mitjà a l'adreça facilitada. No obstant això, si no vol rebre les nostres comunicacions comercials per mitjà del correu electrònic, ho pot sol·licitar en l'enviament comercial que vulgui, seguint les instruccions que hi ha a cada enviament.

8. Modificació d'aquesta política de confidencialitat

Aquesta política de confidencialitat ha estat establerta amb data 20/05/2018. La UAB es reserva el dret en el futur de modificar la seva política de protecció de dades d'acord amb el seu criteri o a causa d'un canvi legislatiu, jurisprudencial o en la pràctica empresarial. Si la UAB hi introdueix alguna modificació, el nou text serà publicat en aquesta mateixa pàgina, on l'usuari podrà tenir coneixement de la política de protecció de dades. Sigui com sigui, la relació amb l'usuari es regirà per les normes previstes en el moment precís en què s'accedeix al lloc web i, en conseqüència, és obligatori llegir-les cada vegada que ens faciliti les seves dades per mitjà del nostre web.